On som? Per a tots els interesats... aquí estem!

On som i com és l'hortet.

Participant en la conservació de varietats locals

Enguany el grup de l'hort hem decidit apostar pel conreu de varietats locals. Des d'una perspectiva local la nostra contribució a la biodiversitat ha de passar per la recuperació i promoció del conreu de varietats pròpies del Vallès. El col·lectiu "La panotxa" de Palau de Plegamans ens ha proporcionat llavors recuperades de dos tipus de tomàquets: Rosa Ple de Palau i Pera Gros de Caldes. Aquestes dues varietats les hem afegit a les dues de llavors de Les Refardes: tomàquet de penjar Mala Cara i Pometa.

Ens fa especial il·lusió poder disposar de llavors de les dues varietats del Vallès. I volem aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a la Míriam i el Jonatan de "La Panotxa" per la feina que fan i per oferir-nos part de les seves llavors gratuïtament.

Us deixem un enllaç perquè podeu consultar el projecte que porten endavant. La pàgina de facebook està plena de notícies interesants.

Web de La Panotxa      i també a:    Facebook de la Panotxa

Les nostres tomaqueres estan en creixement:

Rosa Ple de Palau

Pera gros de Caldes

De moment hem observat que les dues varietats es comporten de forma molt diferent. La Rosa Ple fa una planta més exuberant de fulles llargues i horitzontals. La Pera Gros plantes de port més alta i amb tendència a assecar-se les fulles inferiors. Haurem d'aprendre a treballar-les de forma diferenciada ( sembla que la Rosa Ple és més sensible a la manca de calci i alguns tomàquets s'ennegreixen per la part inferior... )

Ja tenim ganes de tastar-los... i de començar a fer banc de llavors per poder distribuir-les.

EL CARABASSÓ QUE NO ES MENJA :)

Us preguntareu perquè tenim una varietat de carabassó que no es menja al nostre hort ???:)  la resposta és molt senzilla la  LUFFA  és una varietat de carabassó que destaca per l'esponjositat del seu fruit.  D'aquesta varietat s'obtenen esponges vegetals!!!:)

És una varietat  que li costa molt de germinar...,  l'any passat vam  sembrar varies llavors al maig que no van prosperar  i vam tornar a sembrar al juny...  finalment van créixer dues plantes precioses que podeu observar a la foto. També es caracteritza perquè s'enfila mooolt, necessita una bona estructura de canyes. Els fruits fan molt de goig.

El fruit s'ha de deixar assecar a la planta i  un cop collit ....bé,  hem provat dos procediments:

  - Un és deixar que s'assequi completament embolicat en paper.  En aquest cas se'ns van fer malbé alguns fruits que es van podrir, doncs treien molta humitat i s'havia de canviar sovint el paper. Pensem que vam collir els fruits una mica tard, cap a l'octubre i  després d'alguna pluja... i potser van agafar humitat?!

  -  L'altra procediment és deixar el fruit en aigua un parell de dies i després es penja perquè s'assequi. Tampoc no va funcionar molt bé, creiem que perquè el lloc on es van deixar per assecar no era prou assolellat.

Bé però al final  vam aconseguir alguna esponja...!! aquí les podeu veure després d' intentar blanquejar-les amb suc de llimona!! ( Per cert, són de llavors de les "Refardes")

Van molt bé, rasquen una mica però fan un bon massatge !!

Així doncs,  aquesta temporada ho hem tornat a provar.  De les llavors que vam treure n'hem fet planter i hem aconseguit que en creixéssim tres. Però al cap de poc de ser trasplantades a l'hort van desaparèixer.  Preveient la situació ja vam sembrar directament a terra quatre llavors que quedaven de les Refardes  i ens n'han crescut tres!

Una l'hem eliminat perquè ens ha agafat alguna malaltia , però n'hi ha una  de molt alta que dóna voltes per les canyes i una altra de més petita però que va creixent. i ja s'enfila força...  Ja posarem fotos  i explicarem com ha anat.!!! 

A reveure

La lluna... i d'altres proves

Aquests anys hem anat fent algunes proves per millorar el maneig de l’hort. Tot i que les proves no són tan acurades com voldríem (pels diversos aspectes que poden incidir i que no controlem) si que ens poden orientar sobre la influència de les diverses formes de treballar a l’hort. Així, com fa dos anys  vam  comprovar que el compost feia créixer les plantes més ràpida i vigorosament que els fems madurs, enguany hem volgut fer dues proves:

1. la influència de la lluna sobre la data de la plantació de les faveres
2. l’efectivitat de plantar faves i pèsols sobre terra humida o sobre terra seca

Hem plantat dos bancals de faves amb dues setmanes de diferència i en el segon  bancal les vam plantar coincidint amb lluna plena que segons havíem llegit era preferible. Els resultats, de moment, no presenten diferències. Les faveres plantades  estan creixent igual (unes van dues setmanes més avançades com és natural perquè les vam plantar dues setmanes abans.) Algun hortolà experimentat ens ha dit que les faves “ no tenen lluna”, però no era això el que havíem llegit.

En primer pla, les faves plantades "sense lluna", al darrera les plantades "amb" lluna ( o sigui en lluna plena)

També dins la darrera plantació s’ha realitzat amb dues tècniques diferents. Respecte de fer un solc, regar-lo, plantar la llavor, tancar-lo i llavors regar a sobre hem de dir que ens ha produït el mateix efecte que el de fer el solc, plantar, tapar i només regar al final. (Hem fet mig bancal de cada i els resultats són els mateixos.)

Faves plantades sobre solc prèviament regat

Faves plantades i regades un cop cobertes

De moment les conclusions no són definitives ja que encara pot ser que les plantes donin diferent quantitat de fruit. Ja ho veurem...

Darrerament hem volgut provar de cobrir amb garrafes de plàstic dos enciams petits que havíem plantat juntament amb d’altres que no hem cobert. Tot i no fer un fred excessiu ens sembla que els enciams protegits han crescut una mica més que els altres. Ho haurem de provar algun cop més.

Resum Primavera 2015

Després de molt temps de no publicar notícies de l’hort ens hi tornem a posar amb la voluntat de donar-li més continuïtat. Ho fem amb un post que teníem pendent de la primavera passada.

Aquest any vam tenir molt en compte fer unes estructures sòlides de canya per a les mongeteres ja que l’any passat, degut al vent i unes canyes velles , van patir una mica.  Vam collir les canyes al mes de gener i les vam deixar assecar. Vam fer estructures de quatre canyes lligades a dalt.

Vam fer una partició dels bancals per fer-los més estrets i poder treballar-hi millor ( ara fan menys d’1 metre d’amplada.) En algun cas les plantes van ocupar algun espai dels passadissos entre bancals però no va suposar cap problema important.

Aquesta primavera passada vam tenir dos problemes importants que ens van afectar de cara a la collita:

1. No vam disposar dels fems de cavall que havíem tingut altres anys i vam fer servir d’una altra hípica ( pitjor aspecte i massa madur). Això ens va portar a un abonat amb poca “força”  i que no va acabar d’activar el compostador com d’altres anys.
2. El segon gran problema va estar en la manca d’aigua de rec. La sequera, i sembla que l’ús massa intensiu d’altres regants, van deixar la bassa de rec exhausta diverses vegades amb l’estrès hídric per a les plantes que això representa. Finalment vam regar tres dies a la setmana ( quan no hi havia tall ) i algunes plantes ho van patir.

En la línia de millorar aquest darrer problema , de protegir el terra del sol i per estalviar-nos feina de desherbar vam fer una capa de cobertura amb palla. Els resultats van ser bons. Ens va semblar que la terra conservava millor la humitat i que ens estalviava una mica de feina de treure herbes adventícies.

Vam fer una plantació variada i extensa fent ús de molta llavor pròpia. Carbasses, carbassons, síndries, melons, tomàquets, cogombres... van créixer de plantes conreades en anys anteriors (en el cas del carbassó la llavor pròpia va resultar no viable).

Tot i així, els problemes d’abonament i rec van provocar que no poguéssim obtenir els resultats productius d’altres anys. De entre tot, però, cal destacar les carbasseres que van ser tot un èxit  i les síndries que també van funcionar força bé.

Què tenim pendent per la primavera que ve?

Repassar el rec, tornar amb el “multxing”, collir més canyes, i fer un abonat a consciència a base de fems de cavall i el nostre propi compost.

Mildiu i oïdi. Fongs a les nostres plantes

Aquest any el clima ens ha portar dies de calor i pluja i amb ells... Els fongs!

• El primer que va fer acte de presència va ser l'oïdi ( cendrosa). És un fong que crea com una capa de pols blanquinosa per sobre de les fulles de forma que la planta deixa de realitzar correctament la fotosintesi i enmalalteix.Ens va aparèixer la darrera setmana dels pèsols així que els vam arrencar i ja està. Vam aprendre que els pèsols són molt proclius a l'oïdi i que val la pena plantar-los abans del Nadal ( així quan arribi la calor ja estaran collits). 

Aquest fong ens ha tornat a aparèixer aquesta darrera setmana a les carbassoneres ( també molt sensible als fongs). Li hem fet una ruixada amb 3 litres d'aigua i dos iogurts naturals ( diuen que canvia el PH de la superfície de la planta i els mata... ja veurem ) . Si aquest sistema no funciona haurem d'anar al mètode tradicional ( també acceptat pel conreu ecològic) del sofre. Ja en parlarem.

• El segon en fer acte de presència va ser el temut míldiu. És un fong que s'introdueix a la tija de la planta per ferides de poda, cops... Habitualment es combat amb  Coure  ( en múltiples presentacions de la qual és la més usada el caldo Bordelès ). Els ions de coure aturen la propagació del fong. El coure és acceptat en agricultura ecològica amb unes quantitats determinades. El tema és que els metalls pesants (com el Cu) s'acumulen al terra i poden donar lloc, amb els anys a acumulacions indesitjables. Nosaltres vam provar amb una decocció d'all ( i més tard amb una dissolució de bicarbonat, sabó potàssic i oli ) en un bancal i en un altre amb el caldo bordelès. A tots dos bancals vam realitzar, prèviament, una bona poda de les branques afectades. No podem dir quin és el millor sistema. El cert és que tenim tomàquets als dos bancals. Des dels tractaments no ha plogut i han augmentat força les temperatures ( potser les mateixes plantes l'han pogut combatre per l'aturada vegetativa del fong ). 

Si ens tornem  trobar amb el problema tornarem a fer la prova però el cert és que la poda va anar molt bé i les tomaqueres s'han reposat força bé. ( per la ferida de la poda posàvem canyella i les tisores les netejàvem amb un drap amb alcohol de cremar entre poda i poda).

Continuarem informant

Fent les nostre llavors

Fa dues temporades, de la llavor d'una carbassa que havíem comprat ( i menjat ) vam treure una llavor i la vam plantar, d'aquesta en va sortir una carbassera molt maca i resistent amb una única carbassa ( que també vam menjar després de treure-li les llavors). Aquest any vam fer planter a casa i en van sortir 4 carbasseres que vam trasplantar a l'hort i que han crescut com unes campiones i ja tenen més de 10 carbasses que collirem al final de l'estiu.

Aquestes experiències ens han animat a treure les nostres pròpies llavors. Aquest any el grup ha fet un treball de selecció de plantes, extracció, processament i emmagatzematge de les nostres llavors. Volem fer planter i que les plantes que creixin al nostre hort tinguin el seu "pedigree". Volem saber d'on venen i aprendre a triar les millors, les més resistents, les més productives, les millor adaptades. Aquesta és una tasca que han fet milions de pagesos durant molts segles i que en el darrer ha quedat una mica de banda. Les grans comercialitzadores de llavors, la tecnificació en forma de llavors trangèniques o símplement híbrides ha fet perdre una gran part de la diversitat de les espècies hortícoles.


Quina tasca més apassionant... Ara tot just comencem. Potser l'any que ve anirem als mercat a trobar les varietats locals que més ens agradin, potser ens sortirà una varietat hibridada interesant, potser...

El treball a l'hort és quasibé sempre agradable i creatiu. Només cal plantejar-se nous reptes.

Us annexem una llista amb les llavors "arxivades"... de moment:

• Carbassa
• Carbassó comú
• Carbassó rodó
• Enciam
• Tomàquets: cor de bou, rebelió, xerry...
• Cogombre
• Ruca
• Rave
• Pèsol
• Fava
• ... i les que vindran

Aquí teniu algunes fotos de l'extracció de les llavors.

Els qui vingueu a la jornada de portes obertes del 5 d'octubre sereu obsequiats amb algunes d'aquestes llavors.

Fins el  5 !