- El primer que va fer acte de presència va ser l'oïdi ( cendrosa). És un fong que crea com una capa de pols blanquinosa per sobre de les fulles de forma que la planta deixa de realitzar correctament la fotosintesi i enmalalteix.Ens va aparèixer la darrera setmana dels pèsols així que els vam arrencar i ja està. Vam aprendre que els pèsols són molt proclius a l'oïdi i que val la pena plantar-los abans del Nadal ( així quan arribi la calor ja estaran collits).
- El segon en fer acte de presència va ser el temut míldiu. És un fong que s'introdueix a la tija de la planta per ferides de poda, cops... Habitualment es combat amb Coure ( en múltiples presentacions de la qual és la més usada el caldo Bordelès ). Els ions de coure aturen la propagació del fong. El coure és acceptat en agricultura ecològica amb unes quantitats determinades. El tema és que els metalls pesants (com el Cu) s'acumulen al terra i poden donar lloc, amb els anys a acumulacions indesitjables. Nosaltres vam provar amb una decocció d'all ( i més tard amb una dissolució de bicarbonat, sabó potàssic i oli ) en un bancal i en un altre amb el caldo bordelès. A tots dos bancals vam realitzar, prèviament, una bona poda de les branques afectades. No podem dir quin és el millor sistema. El cert és que tenim tomàquets als dos bancals. Des dels tractaments no ha plogut i han augmentat força les temperatures ( potser les mateixes plantes l'han pogut combatre per l'aturada vegetativa del fong ).
Si ens tornem trobar amb el problema tornarem a fer la prova però el cert és que la poda va anar molt bé i les tomaqueres s'han reposat força bé. ( per la ferida de la poda posàvem canyella i les tisores les netejàvem amb un drap amb alcohol de cremar entre poda i poda).
Continuarem informant
